Ya somos 10.000: la emoción de conectar mentes abiertas?

18 Abr Ya somos 10.000: la emoción de conectar mentes abiertas?

English Follows | Text en català

Esta semana hemos llegado a la significativa cifra de 10.000 miembros registrados en Infonomia. Si a estos ?miembros de la red? sumamos los 30.000 visitantes únicos que acuden cada mes a nuestra página, nos entra un agradable optimismo sobre las posibilidades de construir el ?espacio frontera? de los inquietos en lengua española (hoy) y de los europeos innovadores (mañana). Un espacio donde explicar y vivir ?lo que viene?, sea ésto lo que sea.

Un ?espacio frontera? que tiene un doble objetivo principal: uno, explicar lo que viene (?las ideas que van a contar?), y otro, conectar entre sí a las mentes más innovadoras (?para las personas que van a contar?). Un objetivo que se consigue a través de nuestras iniciativas editoriales (web, revista y libros), y, especialmente, a través de nuestros ?encuentros diferenciales?, como el reNacer06 que ya hemos lanzado: un encuentro ecléctico para facilitar el encuentro, el descubrimiento, y el intercambio de ideas y experiencias entre las mentes más inquietas del país.

Una ocasión única para escuchar, aprender, descubrir, y conectar, dirigida a profesionales de la empresa, la ciencia, y las artes, con un factor común: la curiosidad por las ideas y las cosas, y la voluntad de transformar la sorpresa en nuevo valor económico. Un acontecimiento único en Europa, que une la fuerza de la creatividad con las emociones. Desde la convicción de que es preciso un nuevo Renacimiento en las organizaciones: hay que atreverse a acelerar el futuro, hoy.

En los próximos meses, en Infonomia trataremos de los temas que van a constituir la ?agenda? del necesario progreso científico, económico y social. Entre ellos quiero destacar tres, que me parecer muy relevantes:

DESCUBRIR

Creo que en los próximos meses, cuando la palabra ?innovar? haya sido definitivamente ?quemada?, nos daremos cuenta de la importancia del método empírico (observar analizando, experimentar para entender) para avanzar en nuestros conocimientos. El ?arte de la innovación? deberá encontrarse con la ?ciencia del descubrir?. Deberemos aprender a ?poner método? en la ?definición de futuros?.

La creatividad para el diseño de escenarios deberá ser multiplicada por la ingeniería de la observación. De nuevo, como hemos dicho muchas veces, el futuro se dibuja como el producto de la ingenuidad por la ingeniería. La ciencia, y sus métodos, es el camino; yo no tengo dudas al respecto. La innovación surgirá de conectar las realidades que observamos. De interpretar lo que nos rodea (lo físico y lo social) de forma imaginativa.

Es muy posible que acabemos entendiendo que ?lo nuevo? ya nos está rodeando, pero está aún a la espera de que lo descubramos (las ?tendencias? son la expresión de una vida que cambia espontáneamente). La innovación consistirá, básicamente, en saber leer lo que nos está ocurriendo, cómo estamos cambiando. Y esta lectura no podremos hacerla solos encerrados en nuestra organización. Deberemos hacerla conectando los nodos de la imaginación, ya sean dentro como fuera de nuestra organización.

De aquí la importancia de propuestas (métodos) como los de C&D (connect and develop), de los que hemos hablado  aquí recientemente, así como de conectar profesionales de múltiples ámbitos que observan la realidad desde perspectivas muy diferentes (el eclecticismo de Infonomia).

COORDINAR

He llegado a la conclusión, aun no fundamentada en datos, de que el problema de las organizaciones, a la hora de innovar, consiste en que las personas que podrían innovar son justamente las que se ven obligadas a llevar el día a día de la organización. Dicho de otro modo, el ?día a día? se come a las mejores mentes de la organización, que ?no tienen tiempo para innovar?.

Hablando informalmente, durante las últimas semanas, con diversos profesionales, he llegado a la conclusión de que todos estamos de acuerdo en que el problema reside en que el 20% de la gente hace el 80% del trabajo. Por tanto, no habrá innovación posible si no cambiamos la forma en la que trabajamos, y, más concretamente, si no coordinamos mejor los equipos, las responsabilidades, los derechos y los deberes de los profesionales de una organización.

A esta necesidad de mejor explotación de los recursos internos se une la oportunidad que emerge de aprovechar mejor los recursos externos potenciales (los profesionales a los que nos podemos conectar para formas ?constelaciones puntuales? capaces de abarcar y aportar valor en proyectos más complicados de los que podríamos manejar cada uno por separado).

En este sentido, en Infonomia tenemos un importante reto: ¿cómo conectar de forma eficiente a los miembros de la red (los 10.000 de ahora), para que puedan ?multiplicar? sus capacidades, y puedan abarcar proyectos de forma colaborativa?

ATREVERSE

Finalmente, llego cada vez más a la conclusión de que el futuro pasa por atreverse, por preguntarse sistemáticamente ?por qué no?, y por retarnos a nosotros mismos, y a nuestro contexto, con soluciones aparentemente imposibles. Un fantástico ejemplo de este tipo de atrevimiento lo he leído hace poco en la imprescindible revista Reason, un vehículo de expresión de los ?libertarios? norteamericanos (ni liberales-progresistas, ni conservadores, sino todo lo contrario: su lema, ?free minds, free markets?).

En un artículo de aquellos que ?abren mentes? (The agony of American Education), se explica el éxito conseguido en algunas ciudades norteamericanas, en su sistema educativo, mediante la introducción de una especie de mercado educativo público competitivo. La idea es que las escuelas públicas deben ?competir? entre sí por los alumnos, deben luchar por ser atractivas a sus padres (mostrando buenos resultados académicos, más que la simple proximidad geográfica), para conseguir así su presupuesto. NO obtienen dinero público si no tienen alumnos, y el presupuesto conseguido, en base a ?tanto por alumno?, es gestionado de la forma que la escuela en concreto considera más conveniente (en lugar de serlo de forma centralizada). El sistema es, obviamente, algo más complejo (la cantidad conseguida por alumno atraído tiene un peso relacionado con las características del alumno: problemas de aprendizaje, menor conocimiento del idioma, etc.), pero la idea básica es la que hemos dado: incentivar la imaginación competitiva para atraer alumnos, y, con ellos, el necesario presupuesto público.

Que sea posible ?atreverse? a pensar este tipo de modelos educativos radicalmente diferentes, desde un paradigma de ?mercado competitivo?, sin temor a que te tilden de neoliberalradical, es parte de la apuesta que tenemos que hacer para el futuro. Si no nos atrevemos a cambiar el esqueleto de lo social y de lo económico, siendo coherentes con un cambio espontáneo (el ?cosmos? de Hayek) que ya ha ocurrido, no conseguiremos responder a los importantes retos que nos vienen encima.

Infonomia seguirá estando aquí para hablar de estos temas, y para intentar transformar las organizaciones hacia una mayor eficacia. Nos atreveremos a descubrir y fomentaremos la conexión de las mentes de nuestra red.

Porque nuestra vocación es, claro está, disfrutar de ?la emoción de conectar mentes abiertas?.

Y ahora, a conseguir ser 20.000?

English

We now number 10,000: the thrill of connecting open minds?

This week we have reached the significant figure of 10,000 registered members in Infonomia. If we add to these «web members? the 30,000 one-off visitors to our website every month, we are optimistic about the possibilities of building the ?frontier space? of Spanish-speaking restless minds (today) and innovative Europeans (tomorrow). A space where ?what is to come? can be explained and experienced, whatever it may be.

A ?frontier space? that has a double prime objective: a) to explain what is coming (?the ideas that will count?), and b) to link the most innovative minds together (?for the people who are going to count?). An objective achieved through our publishing initiatives (website, magazine and books), and especially through our ?differential gatherings?, like the already launched reNacer06: An eclectic gathering to facilitate meeting, discovery and exchange of ideas and experiences between the most restless minds in the country.

A unique occasion to listen, learn, discover and connect, aimed at business, science and art professionals, who all have something in common: a curiosity for ideas and things, and a will to transform surprise into new economic value. A unique event in Europe, uniting the energy of creativity with emotions. From the conviction that a new Renaissance is needed in organisations: one must dare to accelerate the future today.

In the next few months, Infonomia will address issues that are going to set the ?agenda? for necessary scientific, economic and social progress. Among these, I would like to highlight three which I think are highly relevant:

DISCOVERY

I think that in the next few months, when the word ?innovate? has been definitively ?burnt-out?, we will realise the importance of the empirical method (to analytically observe, to experiment for understanding) for the advancement of knowledge. The ?art of innovation? must meet the ?science of discovery?. We must learn to ?use a method? for ?defining futures?.

Creativity in the design of scenarios should be multiplied by the engineering of observation. Again, as we have said many times, the future is envisaged as the product of ingenuity multiplied by engineering. Science and its methods are the way forward. I have no doubt about this. Innovation will arise from connecting the realities we observe, from interpreting what is around us (physical and social) in an imaginative way.

It is very probable that we will end up understanding that ?what?s new? is already around us, but just waiting for us to discover it ( ?trends? are the expression of a life that changes spontaneously). Innovation will basically consist in knowing how to read what is happening around us, how we are changing. And we cannot read this alone, enclosed in our organisation. We must do it by connecting the nodes of imagination, both within and outside our organisation.

Hence the importance of proposals (methods) such as C&D (connect and develop),  which we mentioned here a short time ago, as well as connecting professionals from multiple fields who observe reality from very different points of view (the eclecticism of Infonomia).

COORDINATION

I have reached the conclusion, not yet based on facts, that organisations’ innovation problems lie in the fact that the people who could innovate are precisely those who are in charge of the day-to-day work of the organisation, i.e. the ?day-to-day? absorbs the best minds in the organisation, who ?have no time to innovate?.

In informal conversations with different professionals in the last few weeks, I have discovered that we all agree the problem is that 20% of the people do 80% of the work. Therefore, no innovation is possible without changing the way we work – more specifically, without better coordination of the teams, responsibilities, rights and duties of professionals in an organisation.

This need to make better use of internal resources must be added to the emerging opportunity of making better use of potential external resources (professionals we can contact to create ?specific constellations? able to encompass and add value to problems more complex than those we would be able to handle individually).

In this respect, Infonomia faces an important challenge: how to connect the members of the network (currently 10,000) efficiently, so they can ?multiply? their capacities and handle projects in collaboration?

DARING

Finally, I am more and more convinced that the future belongs to those who dare, who systematically ask ?why not?, and those who challenge themselves and their context with apparently impossible solutions. I read a fantastic example of this type of daring a short time ago in the indispensable magazine Reason, a vehicle of expression of US ?libertarians? (neither liberal-progressives, nor conservatives, in fact completely the opposite: their slogan is ?free minds, free markets?).

In one of those articles that ?opens minds? (The Agony of American Education), it explains the success some US cities have had in their educational system by introducing a sort of public competitive educational market. The idea is that public schools should ?compete? among themselves for their pupils and should strive to appear attractive for their parents (with good academic results, more than just geographical proximity), to obtain their budget in this manner. They DO NOT obtain public funding if they do not have pupils, and the funds obtained, based on ?so much per pupil?, is managed as the school in question considers best (instead of this being established centrally). Obviously the system is a little more complicated than this (the amount received per pupil enrolling is weighted according to the characteristics of the pupil: learning problems, a poorer knowledge of the language, etc.), but the basic idea is as mentioned above: to encourage competitive imagination to attract pupils, and with them, the necessary public funds.

The fact that it is possible to ?dare? consider these sorts of radically different educational models, from the paradigm of the ?competitive market?, without fearing being branded as a neo-liberal-radical, is part of the work we have cut out for ourselves in the future. If we do not dare to change the social and economic framework, remaining coherent with spontaneous change (Hayek?s ?cosmos?) that has already happened, we will not be able to respond to the important challenges of the future.

Infonomia will continue addressing these issues and trying to make organisations more efficient. We will dare to discover and will encourage the linking of minds on our network.

Because our vocation is, of course, to enjoy ?the thrill of connecting open minds?.

And now, let?s go for 20,000?

Català

Ja som 10.000: l’emoció de connectar ments obertes…

Aquesta setmana hem arribat a la significativa xifra de 10.000 membres registrats a Infonomia. Si a aquests «membres de la xarxa» hi sumem els 30.000 visitants únics que acudeixen cada mes a la nostra pàgina, ens entra un agradable optimisme sobre les possibilitats de construir l'»espai frontera» dels inquiets en castellà (avui) i dels europeus innovadors (demà), un espai on explicar i viure «allò que ve», sigui el que sigui.

Un «espai frontera» que té un doble objectiu principal: explicar allò que ve («les idees que comptaran») i connectar entre elles les ments més innovadores («per a les persones que comptaran»). Aquest objectiu s’aconsegueix a través de les nostres iniciatives editorials (web, revista i llibres), i especialment amb les nostres «trobades diferencials», com reNacer06, que ja hem endegat: una reunió eclèctica per facilitar la trobada, el descobriment i l’intercanvi d’idees i experiències entre les ments més inquietes del país.

Es tracta d’una ocasió única per escoltar, aprendre, descobrir i connectar, dirigida a professionals de l’empresa, la ciència, i les arts, amb un factor comú: la curiositat envers les idees i les coses, i la voluntat de transformar la sorpresa en un nou valor econòmic. Un esdeveniment únic a Europa, que uneix la força de la creativitat amb les emocions, amb la convicció que cal un nou Renaixement a les organitzacions: cal atrevir-se a accelerar el futur avui mateix.

En els pròxims mesos, a Infonomia tractarem els temes que constituiran l'»agenda» del necessari progrés científic, econòmic i social. En vull destacar tres, que em semblen especialment rellevants:

DESCOBRIR

Crec que els propers mesos, quan la paraula «innovar» hagi quedat definitivament «cremada», ens adonarem de la importància del mètode empíric (observar analitzant, experimentar per entendre) per avançar en els nostres coneixements. L'»art de la innovació» s’haurà de trobar amb la «ciència del descobrir». Haurem d’aprendre a «establir un mètode» en la «definició de futurs».

La creativitat per al disseny d’escenaris haurà de ser multiplicada per l’enginyeria de l’observació. Un altre cop, com hem dit moltes vegades, el futur es dibuixa com el producte de la ingenuïtat per l’enginyeria. La ciència i els seus mètodes són el camí; jo no ho dubto. La innovació sorgirà de connectar les realitats que observem, d’interpretar el que ens envolta (tant en el sentit físic com en el social) de manera imaginativa.

És molt possible que acabem entenent que «la novetat » ja ens envolta, però encara espera que la descobrim (les «tendències» són l’expressió d’una vida que canvia espontàniament). La innovació consistirà, bàsicament, a saber llegir el que ens passa, saber veure com estem canviant. I aquesta lectura no podrem fer-la només tancats en la nostra organització: l’haurem de fer connectant els nodes de la imaginació, tant dins com fora de la nostra organització.

D’aquí la importància de propostes (mètodes) de C&D (connect and develop), de les quals hem parlat aquí fa poc, així com de connectar professionals de múltiples àmbits que observen la realitat des de perspectives molt diferents (l’eclecticisme d’Infonomia).

COORDINAR

He arribat en la conclusió, encara no fonamentada en dades, que el problema de les organitzacions a l’hora d’innovar és que les persones que podrien innovar són precisament les que es veuen obligades a portar el dia a dia de l’organització. Dit d’una altra manera, el «dia a dia» es menja les millors ments de l’organització, que «no tenen temps per innovar».

Parlant informalment, durant les últimes setmanes, amb diversos professionals, he arribat a la conclusió que tots estem d’acord que el problema rau en el fet que el 20% de la gent fa el 80% de la feina. Per tant, no hi haurà innovació possible si no canviem la manera de treballar i, més concretament, si no coordinem millor els equips, les responsabilitats, els drets i els deures dels professionals d’una organització.

A aquesta necessitat d’explotar millor els recursos interns s’hi uneix l’oportunitat que emergeix d’aprofitar millor els recursos externs potencials (els professionals als quals ens podem connectar per formar «constel·lacions puntuals» que puguin incloure i aportar valor en projectes més complicats dels que podríem manegar cadascú separadament).

En aquest sentit, a Infonomia ens plantegem un repte important: com connectar de forma eficient els membres de la xarxa (els 10.000 d’ara) per tal que puguin «multiplicar» les seves capacitats i puguin endegar projectes de forma colaborativa.

ATREVIR-SE

Finalment, arribo cada vegada més a la conclusió que el futur passa per ser agosarat, per preguntar-se sistemàticament «per què no?», i per plantejar-nos reptes nosaltres mateixos i plantejar-los també al nostre context, amb solucions aparentment impossibles. Un exemple fantàstic d’aquesta mena d’atreviment l’he llegit fa poc a la imprescindible revista Reason, un vehicle d’expressió dels «llibertaris» nord-americans (ni liberalprogressistes, ni conservadors, sinó al contrari; el seu lema: «Free minds, free markets»).

En un article d’aquells que «obren ments» (The agony of American Education), s’explica l’èxit aconseguit en en sistema educatiu en algunes ciutats nord-americanes mitjançant la introducció d’una mena de mercat educatiu públic competitiu. La idea és que les escoles públiques han de «competir» entre elles pels alumnes, han de lluitar per ser atractives per als pares (presentar bons resultats acadèmics, més que la simple proximitat geogràfica) per aconseguir així el pressupost: no obtenen diners públics si no tenen alumnes i el pressupost aconseguit, partint d’un «tant per alumne», es gestiona de la manera que l’escola en concret considera més convenient (en lloc de fer-ho de manera centralitzada). El sistema és, òbviament, una mica més complex (la quantitat aconseguida per alumne atret té un pes relacionat amb les seves característiques: problemes d’aprenentatge, grau de coneixement de l’idioma, etc.), però la idea bàsica és la que hem exposat: incentivar la imaginació competitiva per atreure alumnes i, amb ells, el necessari pressupost públic.

Que sigui possible «atrevir-se a pensar aquesta mena de models educatius radicalment diferents», basant-se en un paradigma de «mercat competitiu» però sense por de ser titllat de neoliberalradical, és part de l’aposta que hem de fer per al futur. Si no gosem canviar l’esquelet social i econòmic, essent coherents amb un canvi espontani que ja s’ha esdevingut (el «cosmos» de Hayek), no aconseguirem respondre als importants reptes que s’aproximen.

Infonomia continuarà aquí per parlar d’aquests temes, i per intentar transformar les organitzacions perquè aconseguiexin una major eficàcia: gosarem descobrir i fomentarem la connexió de les ments de la nostra xarxa.

Perquè la nostra vocació és, és clar, gaudir de «l’emoció de connectar ments obertes».

I ara, cap als 20.000…